1. Les lleis a partir de les quals es va fer la "reforma".

Entre el 1808 i el 1812 es van formular les primeres lleis dirigides a l’abolició de la propietat col·lectiva i les mans mortes, és a dir, la gent que tenia terres però no les treballava ell mateix. Amb l’aplicació d’aquestes lleis la terra pasava a ser una mercaderia amb la que es podia fer una lliure compra-venda i arrendament, tal com els propietaris ho decidissin.
L’eliminació del règim senyorial i la desvinculació de la propietat es va produïr mitjançant un conjunt de decrets que van dissoldre els senyors feudals que manaven per sobre de tot a les seves terres, els privilegis de la Mesta i la condició de ser noble per accedir a l’exèrcit i a l’Administració.
La llei que abolia el règim senyorial va provocar molta polèmica, i per tant, la seva completa aplicación hauria produït una gran revolució agrària on els pagesos hauríen sortit totalment beneficiats. La llei assignava tots els drets jurídics de les terres (dret a l’administració i justícia) a l’Estat, però els senyors seguien sent propietaris de tals terres i tenien el dret de cobrar rendes per l’explotació.
A causa d’aquest procès, gran part dels pagesos van estar obligats a deixar les seves terres, perquè no tenien altre sortida que la proletarització.
 


 

2. Què és la desamortització? Quines propietats va afectar?


La desamortització va ser un llarg procés històric-econòmic iniciat a Espanya a finals del segle XVIII per Manuel Godoy (1798) i tancat ja molt entrat el segle XX i va consistir a posar al mercat, mitjançant subhasta pública, les terres i béns no productius en poder de les anomenades "mans mortes" que no les conreaven, gairebé sempre l'Església Catòlica o els ordes religiosos, que els havien acumulats com a habituals beneficiàries de donacions, testaments i abintestats, a fi d'augmentar la riquesa nacional i crear una burgesia i classe mitjana de llauradors propietaris.La desamortització es va convertir en la principal arma política amb què els liberals van modificar el règim de propietat de l'Antic Règim, per implantar el nou Estat burgès durant la primera meitat del segle XIX.

Va perjudicar a les propietats de l’Esglèsia i dels ajuntaments.

3. A qui va beneficiar la reforma?

Els beneficiaris d’aquestes vendes van ser els qui tenien títols de Deute Públic i els burgesos o propietaris agrícoles que disposaven de capital per invertir en la compra de les terres. Els pagesos en va resultar poc beneficiosos, ja que la seva capacitat monetària era nul·la.


4. A qui va perjudicar?

La reforma agrària liberal va perjudicar als pagesos perquè van perdre els drets sobre la terra i es van empobrir molt.